Mirar per mirar

La primera persona que vaig conèixer de la Font va ser a ella, viu a una finca de només 3 pisos, just al costat de la meua. - Hola, ¿Sap si (...) viu en esta escala?- li vaig preguntar. Ella, amb cara de pocs amics i amb un to de veu un poc elevat em va soltar: -Ací en eixa escala no viu ninguna (...), com no siga més avall, busca per allà, busca! buscaaaaaaa!... I jo mig sorpresa mig esgarrifada li vaig fer cas, sols havia estat a casa de (...) una vegada, i l'atzar havia volgut que jo per el camí em quedara sense bateria al mòbil, per tant no podia cridar-la per a que em digués on vivia. No recordava exactament quina finca era, ni quin timbre, estava perduda. Vaig anar carrer amunt, carrer avall, sense deixar de ser escrutada amb la mirada per la que seria la meua futura veïna. Finalment em vaig deixar guiar pel meu instint i vaig cridar al primer timbre de l'escala on jo mes o menys recordava que vivia (...) i vaig encertat, a la primera!!! Era just on jo havia assenyalat i on ella m'havia assegurat que no vivia cap (...). Abans d'entrar a l'escala, li vaig dirigir una mirada de pocs amics, no era per menys, no sols m' havia mentit dient que ahi no vivia (...) ¡Sinó que a més m'havía fet recórrer tot el carrer!.Ara per l'estiu em tropece més amb ella, i la meua primera impressió s'ha anat reafirmant al llarg del temps, es una persona estranya, deu tenir uns 40 i pocs anys, no entraré en una descripció física però diré que es d'una bellesa difícil, tampoc ajuda massa que sempre tinga cara de pocs amics, trobe que mai l'he vista somriure, ni relacionar-se amb ningú.Com fa calor sempre la trobe sentada a l'entrada de sa casa amb els cabells xops i una bata d'anar per casa d'eixes que es creuen davant i es lliguen darrere. De vegades canvia d'ubicació i s'assenta als banquets que hi han a la plaçeta enfront de les nostres finques, sempre com acabada d'eixir de la dutxa.Hui m'ha resultat més inquietant que mai, des de la seva finestra, per suposat amb els cabells xops, i m'ha seguit amb la mirada fins que he agafat el cotxe per anar a treballar. Una vida dedicada a l'observació, sempre mirant el carrer. ¿Ho farà per curiositat?, o pot ser amaga una història com la Penèlope de Serrat i va se abandonada per seu gran amor. Crec que encerte més en pensar que ho fa com qui mira una peixera, per distracció donat que no sabia on vivia (...), per tant o no es molt observadora o no te molta retentiva, donat que (...) portava 3 anys siguent la seua veïna.Que no siga observadora em tranquilitza, els veïns observadors em provoquen una certa inquietud, saben de qui es cadascun dels cotxes del carrer, saben a quina hora entres a treballar, quan acabes, on compres i cuant vas de compres i a quina gent convides a ta casa, si vas de viatge, si tornes... en conclusió, tenen molta informació i la informació es PODER. Si totes les veïnes observadores decidiren actuar podríem fis i tot canviar el govern de la seua ciutat, i fer fins i tot dimitir a l'alcalde!Qui no tinga un veí o veïna observador, que tire la primera pedra...