La Ballarina

I la Balladora de la lluna, sinuosa, gratant de puntelletes apenes el terra, quasi flotant t'imagine, ni d'una forma ni d'altra, quasi volant però sense deixar el contacte apenes insinuat amb la mare terra, el teu ball no és precís ni clar, el teu ballar em perd i m'encomana un grapat de sentiments dolents que amb gràcia vas lligant-los a la falda, sospite que aquest ball va a ser intens.
Començes fent rodar la nova peça, composta de retalls del meu sentir
i d'un revolt i amb una gran tendresa et treus la meua enveja d'un pessic.
Continues ballant amb moviments de serp i el balanceig de les caderes em depara que ja per sempre més m'has arrancat la por mentre et mirava a la cara.
Et note respirar darrera meu, com una fera poc amaestrada i amb moviments felins vas destrossant la farsa, el cinisme i la mentida.
Em senc perduda, buida, però forta al mateix temps i soc jo qui ara sense por, va darrere la ballarina, vull que marranque el rencor, encara el duu ligat a la cintura.
-Trenca Ballarina el meu rencor que amb ell s'en van l'odi i la melangia!
Mentre gira al meu voltant com en un núvol va dient-me suaument a cau d'orella: Deixat rencor per recordar que abans vas estimar tant que fins i tot feria, a l'odi tin-lo com a gran aliat a qui vèncer fàcilment amb melangia.
Ja una volta sumida en la tristor comença aquesta dansa que avui balle i donali l'esquena als teus rencors i obre la porta a tot allò que pasa.

Mi vida contigo

Empecé mi vida contigo y comenzó mi búsqueda personal: intenté con todas mis fuerzas demostrarte que yo era la mujer de tu vida, que nádie te quierría así, de esa manera tan apasionada, nadíe te cuidaría, te entendería, te mimaría, te colmaría de caprichos y aplacaría todos y cada uno de tus deseos, mucho antes incluso de que tú empezaras a desearlos. Me esforcé por ser la persona ideal para tí y toda tu familia. Luche por que cada día no nos sorprendiera la rutina y pudieras tan solo llegar a pensar que nuestra relación era aburrida. Aprendí a cocinar todos tus platos preferidos perfeccionando cada día más los detalles. Demostré habilidades en la cama que me sorprendieron incluso a mí misma. Dejaba todo y corría a tu lado cada vez que me pedías que estuviese a tu lado... después de dos años y medio de relación todo mi esfuerzo no fué suficiente, lo peor de todo fué que en la búsqueda de la perfección (tú perfección) perdí lo que más quería: me perdí a mi.

Fué lo más trágico que me ha ocurrido en cuestión de amores, y lo más bonito a la vez... después de sentirme durante unos meses muy abatida, empecé de nuevo otra búsqueda, una que debí haber empezado mucho antes que cualquier otra, me empecé a buscar, recuperé todo aquello que me gustaba, descubrí que me quedaba mucho por aprender de sobre mi y me sentí feliz, por primera vez disfrutaba sola de mi vida, sin estar pendiente de nadie que no mereciera relamente mi atención y me sentí tranquila, segura y decidida.

Pase lo que pase, no hay que olvidar que quién más nos tiene que cuidar y querer es una misma, y nuca dejar de ser lo que no somos por agradar a los demás. Quién te quiere de verdad, lo hace por como eres, no por lo que aparentas o por lo que pretendes dar a entender...

Adéu Estiuet!

Hi ha una cançó de Presuntos Implicados que sempre recorde aquesta época de l'any, es diu Fragilidad, més que una cançò es un poema, delicat i preciós, que t'acarona amb la increïble veu de Soledad Giménez:

Deshilo con quietud, un poema de amor,
que hoy nace para ti por añoranza,
y sé que no será, más que estela en el mar
desaparecerá, en la distancia.

tan delicada la voz
que susurra el ayer,
toda fragilidad.

septiembre vuela sobre el corazón,
y de hojas secas viste nuestro hogar,
septiembre nunca me abandonará.

el brillo de tu luz me hizo amanecer,
abriendo para mí tantas ventanas,
que tan lejos de ti aún tengo lo que fue,
el aire de tu amor y su fragancia. tan delicada la voz
que susurra el ayer,
toda fragilidad.

Ahir vaig vore caure la primera fulla al paseig d'Oliva i hui ja començe a sentir el canvi de temps, es com una percepció que sempre es passa als canvis d'estació, sobretot a la tardor i primavera. La tardor especialement m'encanta, per a fer torrades a la muntanya amb un bon vinet i bona companyia.

Començem el temps de la fragilitat!

Mirar per mirar

La primera persona que vaig conèixer de la Font va ser a ella, viu a una finca de només 3 pisos, just al costat de la meua. - Hola, ¿Sap si (...) viu en esta escala?- li vaig preguntar. Ella, amb cara de pocs amics i amb un to de veu un poc elevat em va soltar: -Ací en eixa escala no viu ninguna (...), com no siga més avall, busca per allà, busca! buscaaaaaaa!... I jo mig sorpresa mig esgarrifada li vaig fer cas, sols havia estat a casa de (...) una vegada, i l'atzar havia volgut que jo per el camí em quedara sense bateria al mòbil, per tant no podia cridar-la per a que em digués on vivia. No recordava exactament quina finca era, ni quin timbre, estava perduda. Vaig anar carrer amunt, carrer avall, sense deixar de ser escrutada amb la mirada per la que seria la meua futura veïna. Finalment em vaig deixar guiar pel meu instint i vaig cridar al primer timbre de l'escala on jo mes o menys recordava que vivia (...) i vaig encertat, a la primera!!! Era just on jo havia assenyalat i on ella m'havia assegurat que no vivia cap (...). Abans d'entrar a l'escala, li vaig dirigir una mirada de pocs amics, no era per menys, no sols m' havia mentit dient que ahi no vivia (...) ¡Sinó que a més m'havía fet recórrer tot el carrer!.Ara per l'estiu em tropece més amb ella, i la meua primera impressió s'ha anat reafirmant al llarg del temps, es una persona estranya, deu tenir uns 40 i pocs anys, no entraré en una descripció física però diré que es d'una bellesa difícil, tampoc ajuda massa que sempre tinga cara de pocs amics, trobe que mai l'he vista somriure, ni relacionar-se amb ningú.Com fa calor sempre la trobe sentada a l'entrada de sa casa amb els cabells xops i una bata d'anar per casa d'eixes que es creuen davant i es lliguen darrere. De vegades canvia d'ubicació i s'assenta als banquets que hi han a la plaçeta enfront de les nostres finques, sempre com acabada d'eixir de la dutxa.Hui m'ha resultat més inquietant que mai, des de la seva finestra, per suposat amb els cabells xops, i m'ha seguit amb la mirada fins que he agafat el cotxe per anar a treballar. Una vida dedicada a l'observació, sempre mirant el carrer. ¿Ho farà per curiositat?, o pot ser amaga una història com la Penèlope de Serrat i va se abandonada per seu gran amor. Crec que encerte més en pensar que ho fa com qui mira una peixera, per distracció donat que no sabia on vivia (...), per tant o no es molt observadora o no te molta retentiva, donat que (...) portava 3 anys siguent la seua veïna.Que no siga observadora em tranquilitza, els veïns observadors em provoquen una certa inquietud, saben de qui es cadascun dels cotxes del carrer, saben a quina hora entres a treballar, quan acabes, on compres i cuant vas de compres i a quina gent convides a ta casa, si vas de viatge, si tornes... en conclusió, tenen molta informació i la informació es PODER. Si totes les veïnes observadores decidiren actuar podríem fis i tot canviar el govern de la seua ciutat, i fer fins i tot dimitir a l'alcalde!Qui no tinga un veí o veïna observador, que tire la primera pedra...

Benvinguda...

Un dels propòsits d'any nou que em vaig proposar va ser crear un Blog i obligar me a escriure sovint, anar enregistrat tot allò que trobe fascinant, inquietant i sobretot divertit.

Pot ser més endavant trobe algú subscrit als meus pensaments, serà benvingut/uda i lliure d'opinar i compartir espai virtual amb mi.