La Ballarina

I la Balladora de la lluna, sinuosa, gratant de puntelletes apenes el terra, quasi flotant t'imagine, ni d'una forma ni d'altra, quasi volant però sense deixar el contacte apenes insinuat amb la mare terra, el teu ball no és precís ni clar, el teu ballar em perd i m'encomana un grapat de sentiments dolents que amb gràcia vas lligant-los a la falda, sospite que aquest ball va a ser intens.
Començes fent rodar la nova peça, composta de retalls del meu sentir
i d'un revolt i amb una gran tendresa et treus la meua enveja d'un pessic.
Continues ballant amb moviments de serp i el balanceig de les caderes em depara que ja per sempre més m'has arrancat la por mentre et mirava a la cara.
Et note respirar darrera meu, com una fera poc amaestrada i amb moviments felins vas destrossant la farsa, el cinisme i la mentida.
Em senc perduda, buida, però forta al mateix temps i soc jo qui ara sense por, va darrere la ballarina, vull que marranque el rencor, encara el duu ligat a la cintura.
-Trenca Ballarina el meu rencor que amb ell s'en van l'odi i la melangia!
Mentre gira al meu voltant com en un núvol va dient-me suaument a cau d'orella: Deixat rencor per recordar que abans vas estimar tant que fins i tot feria, a l'odi tin-lo com a gran aliat a qui vèncer fàcilment amb melangia.
Ja una volta sumida en la tristor comença aquesta dansa que avui balle i donali l'esquena als teus rencors i obre la porta a tot allò que pasa.